divendres, 31 d’agost de 2012

RUTA PER LA CANAL DEL TERA. Ruta senderisme a " La Presa rota de Vega de Tera"

Després d'un parell d'intents fallits anys enrere, per falta d'informació i per climatologia finalment vam poder visitar la " Presa Rota de Vega de Tera". Aquesta presa esta ubicada en el parc natural del " Lago de Sanabria" situat en la provincia de Zamora i limitant amb Orense.
Aquesta presa es va fer famosa per la desgràcia que va suposar el seu trencament a l'any 1959. Un poble sencer va desapareixer i 144 persones van morir a causa de la gran riada.
 L'any 2009 es va celebrar el 50 aniversari cosa que va fer reviure la tràgica historia, sempre tapada  pels simpatitsants del règim d'aquella época. Tots els estudis revetllen que l'accident va ser totalment causat per la falta de control en els materials empleats en la construcció de la presa que ja en els primers dies de funcionament presentava fuites d'aigua i abundants esquerdes.
Deixo un video per a qui li pugui interesar una mica la història dels fets.

1 Part   http://www.youtube.com/watch?v=Av4hWFtczcI

2 Part    http://www.youtube.com/watch?v=wZV-Uibgpns

Després d' una mica d' investigació per internet i veient que totes les rutes posibles per arribar a la presa eren caminant unes 4h d'anada i 4 de tornada vam decidir agafar la ruta potser més bonica o almenys més distreta. Vam decidir pujar pel barranc seguint el curs del riu Tera,  fins a la presa i després tornar per una pista que transcorre pel cim de les montanyes fins on haviam deixat el cotxe. En total calculavem uns 25km i unes 8h de caminata.

Vam sortir de Tola sobre les 7.00 amb el cotxe per anar fins al parc natural de Sanabria situat a uns 110km.
Sobre les 8.45 vam començar a caminar, i mentre anavem fent alguns ajustos al gps anavem avançant per una petita pista molt trencada, pero molt planera.
Poc va durar la pista ja que al cap de 15 minuts ja estavem trepitjant les primeres zones de pedra trencada i solta. Poc a poc la pujada es va agreujant i la vegetació es tanca una mica, algunes estaques pintades de verd i moltes fites ens van indicant el camí.
Es un cami bastant enrevessat i en un moment ens adonem que em perdut la ruta. Ens veiem obligats a grimpar una mica per roques molt inclinades i amb poca aderencia cosa que ja ens fa veure que la ruta no sera cosa fàcil. La ruta s'aparta del curs del riu i cal estar molt atent per poder seguir-la sense tindre que escalar  les parets de granit, De tant en tant ens resulta indispensable consultar el gps per veure si més o menys estem en el bon camí.

Continuem pujant,  una ruta força espectacular on comencem a trobar els primers llacs.


A partir d'aquí la ruta es torna cada cop més dificil de seguir i resulta molt facil perdres, això si, molt de tant en tant trobem alguna estaca de color verd.


Continuem pujant i arribem a "La Cueva de San Martín".


La Cueva de San Martín es una obertura en mig del barranc
on es pot trobar un bon estany d'aigua escarvat en el granit i on al voltant
es poden trobar una bona quantitat de pins i vegetació..

En aquest punt cal anar en compte ja que la ruta es bifurca amb dos camins diferents, el de l'esquerra va a San Martín de Castalleda i el de l'esquerra continua fins a la presa trencada.
Trovem el camí correcte gràcies al gps ja que no esta senyalitzat i es dificil de veurel.




Continuem pujant per un sendero molt poc marcat on ens costa abançar ja que no hi ha res marcat.




Després de bastanta estona ja amb ganes d'arribar  i sobre les 12.45 tenim la primera impresió de veure molt a la llunyania la silueta de la presa. Poc a poc anem arribant al nostre destí i finalment podem treure les primeres imatges de la presa trencada.


La presa es veu al fons pero encara ens falta mitja hora.

Poc a poc ens anem apropant

Abans d'arribar ens veiem obligats a vorejar un llac arrant d'aigua i pel mig de la vegetació

Finalment " Els desastre" una vista impactant que ens deixa veure la presa totalment trencada:



Per fi arribem a la mateixa presa.



Sorpresos veiem que no es que es trenques, si no que literalment la meitat de la presa va desapareixer

En la paret trencada podem veure com algú ha tingut la molestia de tapar el contingut 
de l'interior de la paret amb pedres planes recobrint el que seria el material de la presa.
Encara ara hi ha gent que intenta amagar alguna cosa.


Exactament falta meitat presa.



Un forat de 36m d'alt per 130m de llarg


Objectiu complert nomes queda la tornada.
La primera sorpresa de la tarde ens l'enportem al comprovar que la ruta de tornada pujava desde els 1600 on estava la presa fins al 1870 que ens suposaria una hora més de pujada.


Un cop a dalt la pista continua planejant durant uns 7 o 8 km.


A falta de 3 o 4 km per acavar ens trobem l'ultima sorpresa:
Una pendent molt bèstia amb molta inclinació i tota plena de pedra solta, que ens fa baixar molt i molt  poc a poc amb les cames resentides i els genolls destrosats puc anar trampejant la senda que sembla que no s'acaba mai.
Durant la baixada podem apreciar "El Plano Inclinado" Una petita via per la que feien pujar bagonetes per a suministrar de treballadors i material la construcció de la presa.

Finalment després de uns 24km i aproximadament 8h de camí vam arribar al cotxe, això si en el primer bar r ens varem veure obligats a parar per refrescar-nos amb un parell de cerveses.

Una ruta més dura del esperat pero que realment va mereixer molt la pena.
Es recomanable fer-la a la primavera o estiu i mai amb el terreny mullat.
La senda esta practicament abandonada i costa trobarla en molts punts.
Recomanable gps i força aigua.
Recorregut bastant dur el 90 % es transita sempre sobre pedra.

 
Descarregar el track.:
 

 
 

2 comentaris:

  1. Quin nivell de senderisme!!!!. Bona ruta, no la fare mai (suposo) però és bo conèixer coses. Ànims

    ResponElimina
  2. Je je la veritat es que va ser una mica més dur del previst pero realment val la pena i ja feia uns anys que ho volia fer...
    salut!!!

    ResponElimina