divendres, 24 de gener de 2014

BTT Vall del Glorieta

Un any esperant per la revalida del lamentable dia de vaig abandonar ferit, amb la bici destrossada i l'orgull de no poder fer rés per evitar-ho pel terra ... però com moltes coses a la vida si tens paciència i esforç, poder tindràs l'oportunitat de tornar al camp de batalla a lluitar.

I per fí va arribar el dia, en la seva 10ª edició, de tornar a la Vall del riu Glorieta a disfrutar (i patir) de la cursa en BTT organitzada excel·lentment pel Club Ciclista Alcover.

Així com l'any anterior em van acompanyar la Montse i els nens, aquest cop no van poder matinar i acompanyar-me però esperaven que tot anés molt millor que l'any anterior.

Amb les primeres clarors del dia arribo a Alcover i ja havia l'ambient biker a tope, descarrego la bici i vaig abuscar el dorsal. Mentre esperem la sortida em vaig trobant a bastants coneguts i alguns dels millors bikers de les contrades. Ja veia que aquí hi hauria sang i pols, i que hauria de suar i patir de valent per no defallir.


Quasi 300 ciclistes a la sortida mentre sona el "Brother in arms" de Dire Straits per a motivar-nos, si era possible una mica més, i deixar-nos clar que aquí tothom fa el que pot però que ens ho passem bé i disfrutem plegats ... 




Després de la ràpida sortida pels carrers del poble ... la cosa ja va a mala cara pujant per la sendera esquerra de la vall del glorieta i algun embus fins que baixem per les senderes cap al riu. On el camí es fa més ample i el grup s'estira.



Passat el Mas de Forés comença una penitent pujada fins al niu de l'aguila, per creuar el riu. La llarga pujada intento mantenir la posició i no arrisco a fer cap estirada, per que encara quedava el més dur i potent.

Un cop som a la derruida central hidro-elèctrica, baixada per la sendera dreta i amb la concentració al 100%, recordant que va ser aquest tram on l'any passat vaig estampar-me al terra.

Baixa ràpida i técnica, assegurant la traçada sense flipades .... un cop baix, avituallament i respirar fort per afrontar el "tram central" de la cursa i autentic desafiament de la cursa ... pujada a les Pedreres i baixada cap a l'ermita del Remei, només dir que s'ha d'arribar en condicions per superar aquest "tram".

De pujada rampes que semblen parets i la baixada de les millors i més adrenalitiques que he fet, lo millor de lo millor, de les que dius: "he d'estar una mica "sonat" per baixar per aquí, però és el que més ens agrada!!!"



Ara que ja haviem disfrutat del millor, tocava rematar la feina pujant i baixant les ultimes rampes .... i cap al poble ...


Arribada a Alcover amb satisfacció i saber que aquest any ho havia aconseguit ... truco a casa per fer-los saber que era viu després de tot el que "he viscut" i a esmorzar ...


Ruta i desnivell de la Xª Marxa de BTT de la Vall del riu Glorieta a Alcover:



I el regal per cel·lebrar els primers 10 anys ... un maillot alucinant, si em fa cosa suar-lo i tot. Per molts anys.

1 comentari:

  1. El que la segueix.... la consegueix!!!!! felicitats !!!
    Tens un fotograf en nomina o que?? jejeje salut!!

    ResponElimina