dimecres, 25 de febrer de 2015

La Cameta Coixa 2015

Per segons any puc explicar la sort que vaig poder tenir d’arribar a córrer una cursa com la de “La Cameta Coixa” de Miravet aquest 2015. Prova de la Copa Catalana i del Circuit de Terres de l'Ebre de Curses per Muntanya.


 

Des de l’últim cop que vaig participar a una cursa (a peu) hi havia passat uns 3 mesos al Pinell de Brai i ja no era un novell en curses, i sabia el que em trobaria i la duresa de la cursa de la Cameta Coixa, però anem per pams.

Diumenge 22 de febrer, sortim tots quatre dels Pallaresos ben aviat per arribar a Miravet i recollir el dorsal a la plaça de l’Arenal. Després d’un dissabte de carnestoltes que em va passar factura en excés en alguns moments de la cursa. Massa coses...

Quan ens plantem a Miravet … tot el riu crescut al màxim i 7ºC, fresqueta suau de ribera … però el dia semblava boníssim per córrer. Dorsal C-263 en mà em poso la cuirassa de cavaller templari i pujem cap al castell, on hi havia la sortida de la cursa.





L’ambientació de l’època medieval per rebre al corredors ... entrem dins el patí d’armes .... i hi ha torxes a les escales i un canó per commemorar el 1714.





Estem tots contents i nerviosos, i això que hi havia molts corredors d'èlit de la provincia i d'arreu de Catalunya ... ja arribat l’hora... Paraules d’ànims des de l’organització, “Carmina Burana” pels altaveus i canonada dins al pati d’armes!!! Ja estem ja comença la cursa... Sortim en tromba per la porta del castell i voltegem les muralles fins trobar un tram de carretera fins que enfilem un senderó per la muntanya ...





·         Distància total aproximada: 22 km
·         Desnivell acumulat positiu aproximat: 1.400 m
·         Alçada màxima: 340 m. (Talaia)
·         Hi haurà una cronoescalada d'ascensió a la Talaia. (303 m ascensió amb 1,7 km)
·         Corriols i senders: 99% i Asfalt: 1 %



Amb la cursa a bon ritme alt, però vaig trobant el meu lloc i ritme. Els primers quilòmetres ho passo malament per la poca bondat de dissabte (tarde plantat, sopar excessiu, dormir poc,... un desastre).


La primera pujada és corredora, però té cap dificultat. Sempre va tothom al seu ritme i no forço massa.


Després tram de baixada combinant sendera i camí ample, però cap problema seguint la marxa.



La segona pujada també força corredora i poc dura, aprofito per gaudir del paisatge.



La tercera pujada, és curta i no massa dura per un senderó bonic. I el sol ja comença a notar-se i ja veig que no m’he abrigat massa.


Després baixada ja fins al riu per senderó corredor i sense treva. Baixa fins baix al riu, que hi ha un avituallament, paro un estona per veure del paisatge al costat del riu.



Després ve un tram prop del riu, abans de la crono, on un senderó amb algunes pedres i roques i vaig sol durant una bona estona. No veig ningú ni davant ni sento ningú per darrera. Penso que dec anar fatal i dels últims, però m’es ben igual jo a lo meu.

Una vegada comença la cronoescalada de la quarta pujada, la més difícil i llarga de la cursa, no la puc córrer massa per la duresa i el cansament amb que arribo a aquest punt. Però molt millor que l’any passat i sense tant patiment vaig pujant (caminant sovint això si).





Com més amunt el paisatge assolellat t’anima enmig de la dura es comença a sentir un gaiter que anima la festa.


Acaba la cronoescalada, comença un dels trams aeris pel crestall de la Talaia és força tècnic i amb pedres i roques amb vistes a riu i a interior.

Després de la cresta la baixada primer tram tècnic i els quàdriceps aguantant tot i la tralla, després baixada més suau i corredora. Fins aquí podria dir que bé ...


Part final i última pujada, no és llarga, però duríssima, amb paciència m’emprenc, pendents pronunciades, roques, ... Un cop soc a dalt ja veig el castell a prop i mig ensumo la glòria de creuar la meta.   




Últim quilòmetre per sendera a tocar de les muralles del castell ...  i abans d’entrar-hi ... el que més necessitava, les ales de la Mar i Roger em fan fer els últims 500 metres sense tocar el terra de la l’arribada i més enllà mons pares, donant-me alè al final i més a prop del cel la Montse aquí necessitava abraçar més que mai i curar-me el dolor que ja m’estava desfent el cos després de 3 hores llargues ...








Les fotos són prou explícits del que vam viure els que vam tenir la sort de participar a la VIIª Cursa de la Cameta Coixa de Miravet, una matricula d’honor amb tot, organització, avituallaments, voluntaris, sortida del castell, animació per als acompanyants, bossa del corredor, ... no acabaria, moltes gràcies poble de Miravet.


Resumint, cursa dura i tècnica però molt xal·ladora, i si, m’agradaria repetir l’any vinent, sense dubte. L’organització i voluntaris sense paraules, enhorabona a tots. Salut i Muntanyes!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada